dilluns, 9 de juliol de 2012

In Italia si parla italiano

22 de juny de 2012

Fa uns mesos el dirigent sindical de la UGT balear, Lorenzo Bravo, va qualificar el president del govern illenc, José Ramón Bauzá, de “feixista”, i això va provocar l’enuig del govern, que va amenaçar Bravo de denunciar-lo per un delicte d’injúries. Aquest delicte deu ser dels més difícils de provar, perquè d’entrada ja no queda clar què és una “injúria”. Com que és evident que el senyor (vegeu-hi una simple fórmula lingüística) Bauzá l’única llengua que té en compte és l’espanyola, vegem què diu la RAEL d’aquest concepte: “Agravio, ultraje de obra o de palabra.” El diccionari de la RAEL, com tants d’altres, pateix el defecte del “circularisme”: per a entendre una definició cal circular de terme en terme per a trobar-hi un contengut, i sovint arribam al punt de partida i no hem aclarit res. Si “injuria” és “agravio”, haurem de cercar què vol dir “agravio”: “Ofensa que se hace a alguien en su honra o fama con algún dicho o hecho”; i “ultraje”: “Ajamiento, injuria o desprecio”... Ja veim que per ”ultraje” hem tornat a “injuria”, i per tant no hem aclarit res. Per “agravio” hem anat a “ofensa”, i m’estalviaré de cercar aquest terme perquè més o menys tots ens posarem d’acord en què vol dir... El codi penal espanyol és una mica més precís en la qualificació d’”injúria”: “És injúria l’acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació.” (Article 208) I aquí ja ens podem plantejar si, concretament, dir “feixista” al president Bauzá en lesiona la dignitat. Tornem al diccionari de la RAEL; en dóna tres accepcions, de “fascista”: 1. “Perteneciente o relativo al fascismo”; 2. “Partidario de esta doctrina o movimiento social”; 3. “Excesivamente autoritario”. És evident que en Bauzá no entra dins l’accepció 1, perquè no pertany al feixisme com a moviment polític, perquè actualment no existeix; si li correspon l’accepció, 2, jo ja no m’atrevesc a negar-ho ni a afirmar-ho, però en parlarem tot seguit; quant a l’accepció 3, vistes les actuacions del govern i de la majoria parlamentària que el suporta, no crec que en puguem tenir gaire dubtes... Retornem, però, a l’accepció 2. La RAEL dóna aquest segona accepció del concepte de “fascismo”: “Doctrina de este partido italiano [fascista] y de las similares en otros países”; si el feixisme pot ser la doctrina de partits d’altres països similars al feixista italià original, és evident que igualment es pot qualificar de “feixistes” aquells personatges que fan part de partits similars al feixista italià. I ara em direu: però el PP no és un partit similar al feixista, i per tant els seus membres i dirigents no poden ser dits “feixistes”... És clar que tot és relatiu, i que igual igual que el partit d’en Mussolini no ho és, el PP, però que hi té semblances, ningú ho pot negar. Per començar, els seus mateixos orígens: els fundadors del PP varen ser destacats dirigents franquistes, i el franquisme té en els seus fonaments el falangisme, moviment polític espanyol d’inspiració feixista creat el 1933... ¿És realment ofensiu dir “feixista” a un dirigent d’un partit de rel falangista? Però anem a qüestions més concretes: el partit feixista italià va posar en marxa, tot d’una després de prendre el poder, una política de marginació de les llengües minoritàries parlades al territori del Regne, on els anys 20 hi havia importants minories eslaves i germàniques al nord, a les regions frontereres amb Iugoslàvia i Àustria, a més de la minoria considerada “francesa” (en realitat, és francoprovençal) de la Vall d’Aosta, i contra aquestes, sobretot, varen anar successives disposicions feixistes per a imposar a tot arreu l’escola en italià, per a imposar la toponímia oficial en italià, per a decantar de l’ús públic cartells, rètols i avisos en llengües que no fossin la italiana... “In Italia si parla italiano” deia Mussolini en una lletra del 7 d’agost de 1923.1 ¿No us pareix aquesta postura del feixisme italià molt semblant a la que té el PP i practiquen els seus dirigents? Qualificar de “feixista” en Bauzá, que pretén arraconar el català com en Mussolini va voler arraconar aqueixes llengües, ¿és una injúria? ¿No són polítiques similars?

1Vegeu Gabriella KLEIN: La politica linguistica del fascismo; Bolonya, Il Mulino, 1986; p. 82.

(Publicat a L'Espira, suplement cultural del "Diari de Balears", el 8 de juliol de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG