dissabte, 17 de setembre de 2011

¿CÒMPLICES DE L’EXTERMINACIÓ?

11 de setembre de 2011 *

“Amb la llengua no s’hi juga”, “Ens mantindrem fidels i en peu en la defensa de la nostra llengua", “Oriol Pujol, ha advertit el PP que, si es trenca el model d'immersió lingüística, no els tindran en compte per a futurs acords”... Paraules, paraules, paraules... Aquestes darreres setmanes una altra vegada els dirigents de CiU s’han omplit la boca de paraules de suposada defensa de la llengua catalana pels atacs del PP i per una resolució judicial que obliga la Generalitat de dalt a fer del català llengua vehicular de l’escola (¿o hauria de dir “del cole”, com ja diu tot déu per Catalunya i propaga la catalaníssima TV3?). Queda molt bé omplir-se la boca de paraules i presentar-se com els grans defensors de la llengua de Catalunya davant els atacs del “Cid Campeador “ pepero... Però aquesta autoproclamació de campions del catalanisme topa amb una realitat ben real: CiU fa anys que pacta amb el PP per a tot allò que li convé (i dic que li convé, no que convé a Catalunya) fent els ulls grossos a la política d’extermini del català que el PP ja practica als territoris on s’hi parla català que controla, el País Valencià, les Illes Balears i, des de fa poc, Aragó. A València, on governa, a pesar de tota la porqueria que l’empastifa, des de fa 16 anys, ha aconseguit que l’ús de la llengua catalana hagi minvat en una proporció escandalosa: des del 1992 al 2005 l’ús a casa, amb la família (que és el darrer reducte on es refugia una llengua marginada), del “valencià” va decaure del 51 % al 36 %, i a la capital, València, disminuí del 22 % al 17 %; i a més a més, la qual cosa no sé si és pitjor, va pujar del 3 % al 10 % el percentatge dels qui creuen que encara s’hauria d’usar menys, és a dir dels qui valoren negativament l’ús de la llengua del país (vegeu-ho a Brauli Montoya Abat: L’ús interpersonal del català al País Valencià, Barcelona 2009). A les Balears, on des de 1982 només hi ha hagut 8 anys de govern autònom no pepero, inicialment havia tingut una posició d’una certa neutralitat, fins i tot de condescendència cap a la llengua catalana (va consentir que fos majoritàriament la llengua vehicular de l’ensenyament), però des de 2003 ha dut una tendència progressiva cap a la reimposició absoluta del castellà, que en el nou govern d’enguany ja s’ha materialitzat amb la supressió de totes les ajudes a les activitats en català, en el tancament de Televisió de Mallorca i de la ràdio Ona Mallorca, en l’anunci reiterat que a partir de l’any que ve s’acabarà el model d’immersió lingüística (¿li sona la cançó, sr. Pujol?), en el projecte de llei de funció pública que suprimeix el requisit del coneixement del català per a accedir a les places de funcionari i en el nomenament per a càrrecs importants al govern de coneguts militants anticatalanistes incitadors a la violència contra els defensors de la llengua. A Aragó, el nou govern ja ha anunciat que derogarà la Llei de Llengües que reconeix uns certs drets a la llengua catalana de la Franja. ¿Quina ha estat la reacció de CiU a tota aquesta política anticatalana del PP? Callar, callar i callar. En aquestes dècades passades CiU ha pactat amb el PP, a Catalunya i a Espanya, quan li ha convingut, i mai li ha posat com a condició que deixàs d’agredir el català... És clar, qualcú dirà, però és que CiU és una coalició que només actua a Catalunya i només es preocupa per Catalunya, i ara sí que protesta perquè és el PP de Catalunya qui ataca el català de Catalunya. Molt bé, doncs, si l’egoisme de CiU i dels seus votants els fa tenir la perspectiva tan curta que consideren que la llengua catalana de fora de Catalunya no és cosa seva, ¿per què després fan servir l’argument dels 10 milions de parlants per a reclamar que el català sigui oficial a la UE? Els catalanoparlants de fora de Catalunya servim a CiU per a donar més pes a les seves reclamacions grandiloqüents, però no existim quan necessitam que ens defensi, perquè nosaltres tots sols no tenim prou força. No hi ha un PP de Catalunya i un PP d’Espanya o un PP de València, o... hi ha un sol PP espanyol, que entre els seus objectius en té un de molt clar: l’extermini de totes les llengües altres que la castellana existents dins el seu imperi. El practica a Galícia, el practica a Navarra (en la versió local UPN), el practica a València, ha començat a practicar-lo a les Balears i ho farà a Aragó. No pot fer-ho a Euskadi ni, de moment, directament a Catalunya, però si CiU, en lloc de combatre’l, l’enforteix, a poc a poc es farà indispensable i llavors ja es veurà ja com actua. De moment, Badalona ja ha caigut i mirau què hi fa.
Si a les pròximes eleccions espanyoles el PP treu majoria absoluta l’envestida que rebrem serà terrible, i només suportant-nos tots els catalanoparlants tindrem un mínim d’esperança. Si no treu majoria absoluta i necessita els vots de CiU, ¿què fara la coalició? ¿Negar el seu suport a qui cerca l’exterminació del català o mirar pels seus interessos i trair la llengua? ¿Continuarà CiU sent còmplice del nostre botxí?

* Aquest article ha estat rebutjat per a ser publicat per Ara i per Tribuna Catalana.

5 comentaris:

  1. Extermini no és correcte? O exterminació ho és més?

    ResponElimina
  2. "Exterminació"és paraula antiga en català ben documentada, mentre que d'"extermini" en coneixem un sol exemple antic, al DCVB, que Coromines no reconeix com a tal. En canvi, en castellà la forma més antiga és "exterminio", i "exterminación" està recollida, però és pràcticament desusada. En català comença a usar-se "extermini" amb una certa freqüència dins el segle XIX, i per això és sospitosa de ser deguda a la influència del castellà. Ara bé, caldria fer-ne un estudi més profund que no he fet. En francès és només "extermination". En qualsevol cas, és ver que "exterminium" és llatí i que una i altra forma són admeses al DIEC.

    ResponElimina
  3. Cop de mall a la Llengua (Nou atac dels nostres botxins)

    Catalans d'arreu dels PPCC i sobretot del Principat, hem de ser conscients d'aquest nou atac a la "llengua", un atac que mouen els sicaris d'Espanya, des dels pares amb aire de colonitzadors fins als jutges policia dels Tribunals Colonials.

    Primer n'hem de ser permanentment conscients, no oblidar-ho, ni el fet, ni com actuen de persistents aquesta gent dolenta d'aquell país pervers, i segon hem de fer-ho saber a tothom.

    Atacar la llengua dels catalans és un acte de caire mafiós. Com d'aquell mafiós que t'amenaça directe a tu i als teus. Enfront d'ell no ens podem permetre ni l'oblit ni el perdó!

    Atacar la llengua de Catalunya és una acte de colonització. S'intenta ofegar una llengua i substituir-la per una altra d'aliena i invasora.

    Atacar la parla catalana és una acte genocida contra el Poble català. Si mates, fereixes o poses en perill l'anima d'un Poble, mates, fereixes o poses en perill aquest Poble.

    Atacar la llengua catalana és un acte de terrorisme d'estat, dissimulat, camuflat, fet amb tota la mala intenció, fet "sin que se note el cuidado" per tal de destruir tota la nació catalana, a la que ataquen des de fa segles, per terra, mar i aire.

    A la nació catalana l'han fragmentada, sotmesa, espoliada, torturada i ara van de nou per matar-li el seu esperit, la seva ànima, la nostra llengua!

    Assenyalem als culpables, assenyalem-los amb el dit, assenyalem als que els donen cobertura, als que no els aturen prou, als que s'ajupen dia sí i dia també, als que pacten amb l'agressor i de fet fan de sicaris.

    Han donat un altre cop de mall a la llengua, després s'apartaran sigil·losos, faran veure com si no, altres d'ells mateixos faran veure que ens perdonen la vida, ens diran i pactaran que ja defensaran ells la nostra llengua -com si fossin policies bons- ... però tan bon punt es vegin amb cor li fotaran -a la llengua- un altre cop de mall, i d'esquerda en esquerda fereixen de mort la nostra terra i la nostra gent.

    Prop de cada esquerda hi posen un jutge, soldat armat amb un mall fet de denuncies i lleis trampa, un jutge-soldat per picar i colar-se per l'esquerda tant bon punt s'hi vegi en cor.

    Foragitem de Catalunya aquesta mala gent amb aparença de bacallans encarcarats amb toga i aire de "Franco" florit i podrit. Foragitem de Catalunya qui no estimi la nostra llengua i la respecti fins al fons de l'ànima.

    Foragitem els tribunals colonials, els jutges-soldat i les lleis trampa!

    Trenquem ja amb tot el que faci tuf de colonialisme i imperialisme espanyol.

    Trenquem ja! Prou d'això!

    Catalans, no ho oblidem mai: Ells són els nostres botxins!

    Salvador Molins,
    Conseller de Catalunya Acció.

    ResponElimina
  4. Hola, Jaume,

    Tens tota la raó: de PP només n'hi ha un i actua de manera més o menys virulenta segons els vots obtinguts a cada lloc. El problema de CiU és que té sempre por que l'acusin d'ingerència en els afers d'altres "comunidades", però s'equivoquen: l'anticatalanisme a Espanya és ja molt intens pertot, i la famosa ingerència no el podria fer créixer més perquè és impossible.

    ResponElimina
  5. Em sento impotent. No sé ben be què hi puc fer: he procurat inculcar als meus, fills i a les meves nétes, el sentiment de pertinença a una terra, un país, una cultura i a una llengua.
    No podem defallir.

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG