dimarts, 22 de març de 2011

Una gran perplexitat

18 de març de 2011

Quan una persona amb les seves facultats mentals normals i amb bona salut es tem que al seu cos li passa qualque cosa perjudicial, és a dir, quan es tem que li ha sortit qualque mal, qualque comportament de l'organisme que el perjudica, allò que fa és cercar la manera de llevar-se aquest mal i tornar a l'estat de bona salut. I és natural que això sigui així, perquè una persona amb les seves facultats mentals normals vol estar sana, vol estar bé, no vol viure sofrint les molèsties que qualsevol mal li causa, perquè són molèsties que li impedeixen viure lliurement, poder fer allò que li ve de gust dins les seves possibilitats. I si una persona amb les seves facultats mentals normals pateix un mal, però aconsegueix superar-lo, allò que farà després serà intentar evitar les causes que li han comportat aqueix mal, amb el propòsit decidit que no li torni repetir. I és lògic, que sigui així, perquè per a poder tirar envant els projectes, les il·lusions, que cadascú té és necessari tenir la seguretat que la salut serà bona i que res no entrebancarà la feina i les inversions, de vegades penoses, que cal fer. Qui ha tengut una mala experiència sol fer tot allò que és possible per a no repetir-la, i si l'experiència l'ha tenguda anant amb tal gent o a tal banda procura no tornar amb aquella gent o a tal banda, per moltes de promeses que li facin que aquella gent ha canviat o que a tal banda ja no és igual que era. Fixau-vos, però, que em referesc a una persona "amb les seves facultats mentals normals", perquè si aquesta persona té aquestes facultats alterades, per qualsevol causa (com la malaltia mateixa), aleshores no actua amb la mateixa lògica, i pot ser ben bé que persisteixi en les circumstàncies que li han causat o afavorit la malaltia, i pot entrar en una espiral infernal, en què com més malalta està més irracionalment actua i més malalta es posa, en una degradació constant que la duu arran de l'abisme i, ben sovint, la hi aboca. És el cas extrem de molts d'individus caiguts en la drogoaddicció o l'alcoholisme, que no se'n saben sortir i s'hi enfonsen fins al desastre absolut. Una altra característica de la persona que actua amb les seves facultats mentals normals és la de procurar que el seu patrimoni, material i immaterial (els seus records, les seves vivències, la seva cultura personal) es conservi, i es conservi en bon estat, no es deteriori, i a més -si és possible-, s'incrementi i millori, i a això hi sol dedicar una part dels seus guanys. Perquè la persona que actua amb les seves facultats mentals normals té com un dels seus propòsits invertir en el seu propi patrimoni, perquè si té uns guanys els té amb la finalitat no només de passar-s'ho bé al dia (i demà ja ho veurem), sinó també d'assegurar-se un futur millor i, si té fills, d'assegurar-los, sobretot a ells, un futur millor. Aquesta és la lògica amb què actua la gent amb les seves facultats mentals normals, perquè si no les hi té, si les té alterades, pot ser ben bé que descuidi el seu patrimoni i el tudi, i que en lloc d'anar cap a un futur millor vagi cap a la misèria, ho perdi tot i no pugui deixar res als seus fills, més que deutes i maldecaps.
Si la gent, individualment, amb les seves facultats mentals normals actua pensant en el seu bé, pareix lògic que col·lectivament també hi actuï, és a dir, que la societat, formada pels individus, també hi actuï, i que cerqui la salut col·lectiva i la conservació i la millora del patrimoni col·lectiu, i que, conseqüentment, procuri evitar les circumstàncies que, per experiència, sap que li han causat perjudici. Però, no sé per què, la societat, com a mínim la societat mallorquina (i crec que, en general, es pot dir també de les altres illes, sobretot d'Eivissa), no actua amb aqueixa lògica, i la qüestió és si no ho fa perquè està malalta (que seria l'única lògica en l'individu) o no ho fa perquè el comportament de la societat no correspon al comportament natural de l'individu. Això reconec que, per ventura, ho pot explicar un sociòleg, però em costa acceptar que com a membre de la societat la persona actua de manera absolutament contradictòria amb la que suposadament ha de ser la seva actuació individual. La qüestió és que som ben a prop de les eleccions estatutàries i municipals i ja corren els sondejos i les estimacions sobre qui s'endurà la tallada més grossa, i resulta que segons diuen els mitjans aquesta tallada serà per al Partido Popular... I aleshores em sobrevé una gran perplexitat: si a la legislatura passada les grans operacions de saqueig al tresor autonòmic i d'endeutament en projectes estel·lars i innecessaris les varen protagonitzar un reguitzell de personatges del Partido Popular, ¿com és possible que la societat mallorquina, en lloc de reaccionar com reaccionen les persones amb les facultats mentals normals, torni confiar en aqueix Partido? Si les causes de la malaltia -l'empobriment desmesurat, en bona part per pillatge, de les finances autònomes- es troben en aquesta formació, ¿per què la societat no reacciona enviant-la a porgar fum? Si a cap de nosaltres, individualment, qualsevol grup organitzat ens hagués robat i estafat, o simplement ens hagués empobrit encara que fos estat sense voler, ¿li tornaríem donar la confiança perquè ens gestionàs els nostres béns? Posaria la mà al foc que no, que ningú hi tornaria caure, en una trampa semblant. ¿I per què col·lectivament sí que, diuen, hi tornarem caure? ¿Està tan malalta la nostra societat que ja no se'n sap sortir? Que ens ho expliqui un sociòleg, si és que n'hi ha cap que ho sap explicar.
I en el tema del patrimoni, igual. L'obsessió del Partido Popular és arraconar la llengua catalana a un paper de superfluïtat, derogant l'anomenada llei de mínims, tancant la TV de Mallorca i Ona Mallorca, suprimint requisits de coneixements de català per a places de feina i rebilingüitzant al màxim (de fet, mai no ha estat monolingüe) IB3. Però és que el català és una part important del nostre patrimoni! Com ho és el paisatge, la terra, la cultura, els edificis històrics... tot això que per al Partido Popular no té gens de valor i que ha anat destruint durant tots els anys que ha governat. ¿Com és possible que la societat mallorquina voti majoritàriament a favor d'un partit que no pensa en altra cosa més que a destruir el patrimoni dels mallorquins? A una societat amb les facultats mentals normals els rèdits de l'activitat econòmica s'inverteixen a millorar la pròpia societat i a incentivar la producció cultural, mai no s'inverteixen a empitjorar la societat i a destruir la pròpia llengua i la pròpia cultura.
Aquí, tot funciona al revés, per això llegir al diari que enguany vendrà un milió de turistes més no m'entusiasma, perquè si aquest milió més ha de servir perquè hi hagi més brutor, Son Reus no doni abast a destruir tots els fems, les carreteres estiguin més saturades, més gats es tirin del balcó, es facin més rics uns empresaris absolutament indiferents al país que suquen i els hipotètics beneficis es destinin a fer més malbé les restes del nostre patrimoni o a engreixar més butxaques d'aquells que ja les tenen plenes, si aquest milió ha de servir per a tot això, dic, no comprenc de què ens hem d'alegrar. ¿La nostra societat té les facultats mentals normals? En tenc bastants de dubtes.

1 comentari:

  1. Malauradament la societat mallorquina està malalta. I me tem que després de les eleccions les campanes repicaran de mort.

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG