divendres, 9 d’abril de 2010

La diglòssia (i el cinisme) personificada

8 d'abril de 2010



Avui de matí, dia 8 d'abril de 2010, he pogut constatar per Catalunya Ràdio que un concepte teòric de la sociolingüística, la diglòssia, es personificava de la manera més clara i brillant en la figura d'un dels advocats més famosos de la Mallorca contemporània, especialista en la defensa de la tirallonga llarga de corruptes que en aquests darrers decennis han fet carrera sota les sigles del Partido Popular, el senyor Rafael Perera. No sé si a contracor o no (ho pareixia, però) el senyor Perera ha accedit a concedir una entrevista al conductor del programa estrella de Catalunya Ràdio, El Matí, en Manel Fuentes, per a parlar de les diligències judicials sobre Jaume Matas i la situació d'aquest. La sorpresa primera ha estat quan, en haver-lo presentat en Fuentes com a Rafel Perera, pronunciat en català, aquest l'ha rectificat i li ha dit que el seu nom és "PERERA", pronunciat a la castellana, amb dues "es" i una "a": que quedàs clara la seva espanyolitat ja d'entrada! En Fuentes ha rectificat (malament, perquè ho ha entès malament) i després d'anomenar-lo "PEDRERA", a la castellana, li ha fet la primera pregunta, a la qual l'advocat Popular ha respost en castellà, i així tota l'entrevista. El senyor Perera sap parlar bé en català, perquè l'hi hem sentit, expressar-se en aquesta llengua, per emissores mallorquines, i per tant la seva decisió de parlar en castellà per Catalunya Ràdio és una decisió o bé de militància activa proforastera o bé de simple externalització de l'acusat sentiment de diglòssia que pateix, a causa de la qual no considera apropiat el "mallorquí" per a intervenir en entrevistes radiofòniques en emissores no estrictament locals, encara que siguin d'expressió catalana. Bé, en realitat jo crec que és una combinació de les dues coses: la feixuga diglòssia que el condiciona, aquest arrelat sentiment que la seva parla materna és una espècie de particularitat folklòrica inútil per a l'expressió culta, i especialment jurídica, que és la seva dedicació professional, l'ha conduït a l'odi pel català i a l'activitat a favor de la supremacia del castellà. De fet, la majoria de vegades que parla en públic ho fa en castellà, encara que sigui a Mallorca i per a mitjans mallorquins. Evidentment no pot posar l'excusa que no en sap, de català, perquè no només hi parla quan vol, sinó que ha respost a les preguntes d'en Fuentes en català, en català central, no de Mallorca, i l'ha entès perfectament. Potser en realitat allò que no volia era mostrar que implícitament hauria acceptat que "mallorquí" i "català" són la mateixa llengua, si responia en mallorquí a les preguntes en català del seu interlocutor. Però el paper lamentable de Rafel Perera a través de l'emissora més escoltada a Catalunya no ha estat només per la llengua en què s'ha expressat, sinó per allò que ha dit, que en general ha estat res (s'ha fet l'ignorant de quasi tot) excepte en un punt molt greu: quan ha dit que el maneig de diner negre per part de Matas no era més que un fet "normal y frecuente", "corriente", del qual "nadie se horroriza", i que "no seamos hipócritas de pensar que en la vida diaria hay dinero negro" (supòs que volia dir "no hay", però estava tan atabalat...). Aquest senyor no hi veu res de dolent que el qui ha estat durant massa anys president de la nostra comunitat, el qui ens encalçava a nosaltres si no pagàvem qualque impost, el qui sempre i per damunt de tot hauria d'haver donat exemple d'honestedat absoluta, en Perera no hi veu res de dolent (només és una infracció administrativa!), repetesc, que aqueix personatge ex-president hagi fet mangarrufes amb 400.000 euros! Quin cinisme! Si només per això a en Matas ja li hauria de caure la cara de vergonya! Si només per això ja es mereix l'oprobi i el menyspreu de tota la societat! Si només per això ja l'haurien d'haver expulsat del Partido tot just ho varen saber! En Matas, en Perera, el Partido Popular (no un partit de corruptes, no!, només un partit ple de corruptes!) tenen una barra tan grossa que se la trepitgen. Ni al cor d'Àfrica hi deu haver res igual! Allò més greu, encara, és que el senyor Rafael Perera, diglòssic i cínic, és membre del Consell Consultiu de les Illes Balears. ¿I quins consells legals i jurídics pot donar aquest senyor? No dubt que com a professional del dret ha demostrat a bastament la seva capacitat de salvar de la crema un munt de peperos implicats en escàndols, però moralment, èticament, després d'aquesta entrevista, està incapacitat per a ser membre d'un òrgan jurídic tan important per a la comunitat autònoma. Que se'n vagi o que el llevin! Ja és ben hora de fer una neteja general!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG