14 d'abril de 2011
Un dels principis sacrosants dels partits considerats de dretes és allò que ells en diuen la llibertat:
llibertat de pensament, llibertat de religió, llibertat d'acumulació de
capital i de propietat privada, llibertat de decisió, llibertat
d'explotació, llibertat de circulació, llibertat d'expressió, llibertat
de llengua, llibertat de triar escola, llibertat de mercat, llibertat de
televisió, llibertat de ràdio, llibertat de dir mentides... A mi em
sembla que com a principi fonamental, el de la llibertat és
indiscutible, però, és clar, tot té un límit, i, a més a més, qui
defensa la llibertat de tot ha de ser coherent amb ell mateix, i no pot
ser que la llibertat només sigui vàlida per a allò que interessa a un
determinat subjecte o a una determinada organització, i en canvi no
valgui per a allò que no li interessa. I quan dic que tot té un límit no
em referesc a cada una de les concrecions de la llibertat, sinó al
principi general: la llibertat absoluta està limitada per la llibertat
individual i pel benestar col·lectiu. Jo tenc la llibertat d'anar on
vulgui i per on vulgui, però no tenc la llibertat d'anar en cotxe pel
mateix costat de la carretera per on van els cotxes que vénen en sentit
contrari, ni d'entrar dins les cases des altres; jo puc dir allò que
vulgui, però no tenc la llibertat difamar els altres; jo tenc la
llibertat d'acumular capital de manera lícita i legal, però no tenc (o
no hauria de tenir... ?) la llibertat de fer-ho empobrint els altres; jo
tenc la llibertat de dir mentides, però no puc dir mentides amb la
intenció de fer mal a ningú; jo tenc la llibertat de parlar la llengua
que vulgui, però si parl una llengua que els qui m'envolten no entenen,
la meva llibertat es converteix en la meva presó, i per això si en una
societat hi ha establit el principi legal que cadascú pot exercir la
llibertat de parlar la llengua que vulgui, hi ha d'haver un altre
principi legal que obligui tothom a comprendre la llengua de qui li
parla, si no és així aqueixa llibertat és falsa; la llibertat teòrica de
triar escola topa amb la limitació real de la disponibilitat d'escoles:
si a un lloc hi ha 2 escoles per a 50 alumnes cada una i 100 famílies
trien totes dur el seu fill a una sola de les escoles, és evident que la
llibertat de triar és impossible per a tothom... És clar, doncs,
claríssim, que la llibertat té restriccions inevitables per causa de la
convivència, de les quals només es salva la llibertat de pensament,
perquè el pensament és intern a l'individu i no pot ser restringit per
cap element extern. Tornem, però, al començament: els partits de dretes
solen ser molts afectats de proclamar la seva llibertat d'això i d'allò,
i d'oblidar alhora les restriccions que les afecten; no són tan
afectats, però, de garantir les llibertats dels qui no són dels seus,
sobretot perquè sovint temen que les llibertats dels altres col·lisionin
amb les seves (o amb els seus interessos amagats), i aquí és on entren
en contradicció. Un dels exemples més clars, més forts, més durs,
d'aquesta contradicció (és una manera suau de referir-m'hi) és la
postura del govern regional valencià respecte de TV3: ha impedit amb
tots els recursos de què ha disposat l'exercici de dues llibertats que
són bàsiques, la de fer arribar unes emissions televisives a la gent i
la de poder captar aquestes emissions, sense que unes restriccions
raonades i ben fonamentades en justificassin l'actuació, perquè aquestes
emissions no van contra el dret ni la llibertat de ningú ni molesten
ningú; simplement, no les vol perquè són en català. ¿Hi pot haver
restriccions a unes emissions? Sí: si aquestes emissions propaguen
missatges ofensius, racistes, feixistes, sexistes... ¿És aquest el cas
de TV3? No, és pura arbitrarietat, contrària a la llibertat, comesa per
uns governants pertanyents a un partit que s'umpl la boca sempre seguit
de la paraula "llibertat". La cosa pitjor és que no es tracta només
d'impedir l'exercici de la llibertat d'oferir i de veure TV3, sinó que
la intenció és molt més malèfica: impedir que subsisteixi l'entitat que
va tenir la iniciativa de fer que TV3 arribàs a València, Acció Cultural
del País Valencià, obligada a pagar 800.000 euros de multa dins un
termini molt breu, quantitat que l'entitat veu impossible d'abonar pels
seus propis mitjans. I si no ho fa, veurà embargat tot el seu patrimoni i
desapareixerà... Des de la seva ultratomba, Franco aplaudirà la gesta
d'aquests brillants deixebles, que són de la mateixa corda que els
batles de Calvià i de Marratxí. L'agressió a ACPV és una agressió a tots
els qui volem que la nostra llengua sigui respectada, per això no hi
podem restar indiferents, i per això hem de respondre a la demanda
d'ajuda que l'entitat valenciana ens demana, que podeu veure en aquesta
pàgina: http://acpv.cat/siatv3/index.html.
Tenim l'oportunitat de demostrar que nosaltres sí que creim en la
llibertat i de fer que aquesta vegada els hereus del franquisme se'n
duguin l'almud pel cap.
