14 de juliol de 2015
“Tot i que el català ha de ser la llengua vehicular bàsica, a tots
els nivells educatius, el castellà també ha de ser vehicular en algunes
assignatures.” “El castellà també ha de ser vehicular però amb menys
hores que el català.” “No és que estiguem en contra de l’ensenyament en
anglès, però anem a pams.”
Totes aquestes frases són del nou Conseller d’Educació Balear, segons la versió de l’entrevista que li va fer Antoni Bassas publicada dissabte passat dia 11 de juliol a l’AraBalears.
A mi, perdonau-me, aquestes frases em sonen a TIL aigualit, a TIL
desgreixat, però a TIL, al cap i a la fi. Perquè el Conseller no diu “el
català ha de ser la llengua vehicular” de l’ensenyament, que és allò
que hauria de ser a un país normal, sinó “la llengua vehicular bàsica”,
és a dir, la bàsica però no l’única, com després concreta: “El castellà
també ha de ser vehicular”. O sia: d’entrada ja especifica amb claredat
que als centres escolars hi ha d’haver dues llengües vehiculars, per
tant podem entendre que està en contra que ho sigui únicament la
catalana, i si això és així no acceptarà que un centre faci tot
l’ensenyament en català (llevat, és clar, de les matèries d’altres
llengües). ¿Ens hi hem de conformar? ¿Resultarà ara que un govern
d’esquerres, amb un Vicepresident de MÉS, impedirà que l’ensenyament es
faci tot en català i aquesta sigui la llengua vehicular del centre? I si
no està en contra de l’ensenyament en anglès ¿validarà que hi hagi
centres que decideixin fer una part de l’ensenyament en aquesta llengua
estrangera? ¿I no serà un nou TIL, això? S’hi farà una part de
l’ensenyament en català, una part en castellà i una part en anglès...
¿Quin nom li posarem a aquesta situació? És ver que el Conseller diu que
primer s’ha de millorar i consolidar l’ensenyament de l’anglès, però ho
diu així, precisament: “primer”, i darrere un primer sempre hi ha un
segon, que hem de sobreentendre que serà l’ensenyament en anglès. El
viatge serà més llarg, però anirem a parar, i amb més seguretat, allà on
ens volien dur en Bauzá i els seus sequaços de manera més grollera. Hem
canviat les formes, però no els objectius. Com que el nou Conseller és
Catedràtic de Pedagogia, i no venedor de pisos, pareix que la seva
opinió és indiscutible, pareix raonable, però a mi em sembla tan poc
encertada com la dels anteriors consellers d’aquest tema, perquè va a
parar allà mateix. I deman a la comunitat de pares i ensenyants, que
s’expressen a través de sindicats, d’associacions i d’assemblees, que
manifestin ben clar al sr. Martí March que el pacte per l’educació allò
que ha de garantir és que l’escola sigui l’escola normal d’un país
normal, feta en la llengua del país, on s’ensenyin, a més a més, altres
llengües, entre les quals la castellana (per obligació) i l’anglesa, si
la consideren important, però també altres, si és possible, com el
francès o alemany.
Però encara hi ha qualque altra cosa de l’entrevista amb en Martí
March que vull comentar. Diu el Conseller també: “Voldria que el de la
llengua no fos un tema conflictiu”, “No s’han d’enfrontar el català i el
castellà”... Ningú amb dos dits de seny voldria que la llengua fos un
tema conflictiu, però ho és, i ho és perquè l’Espanya imperial així ho
ha volgut, no perquè ho hàgim volgut nosaltres, i és un tema conflictiu
perquè, simplement, vivim dins una situació permanent de conflicte
lingüístic, en què el castellà i el català estan enfrontats; i hi estan
perquè els qui manen de veres no volen que el català recuperi tots els
àmbits d’ús que li corresponen i ara ocupa el castellà; i els qui volem
que sí que els recuperi sabem que perquè aquesta recuperació sigui
efectiva toparem amb el castellà, i per tant el conflicte és inevitable.
I el Govern, i per tant el Conseller d’Educació també, allò que ha de
fer quan hi ha un conflicte és cercar-hi remei, no negar-lo i fer com
qui sent ploure. Per tant, sr. Conseller, no es tracta de no voler que
la llengua sigui un tema conflictiu, sinó de cercar solucions perquè
deixi de ser-ho, un tema conflictiu. La discriminació social, en
qualsevol aspecte, no es resol ignorant-la, sinó combatent-la. ¿Us
imaginau un Conseller dient “no voldria que el teme del sexe fos un tema
conflictiu” o “no voldria que el teme de la raça fos un tema
conflictiu”? És que el conflicte no és el sexe, sinó el sexisme! Ni el
conflicte és la raça, sinó el racisme! I el conflicte no és la llengua,
sinó la discriminació lingüística que patim el catalanoparlants!
Sr. Conseller d’Educació, sr. Martí March: no ens endosseu un altre TIL subtil ni faceu orelles de cònsol davant el conflicte lingüístic que patim; resoleu-lo, que és la vostra obligació.
(Publicat a DBalears el 15 de juliol de 2015)
divendres, 17 de juliol del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits més llegits
- Fraules i maduixes
- CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT”!!!!
- Verinosa manipulació (especialment dedicat a Xavier Pericay i Maria Antònia Lladó)
- No poseu pegues
- Locals sense aforament
- Catalanofòbia sistèmica
- 'Epíleg' a Els mots en desús del català de Balears, de Pere Juli Serra Pujol. Lleonard Muntaner Editor, 2010
- ELS 34 RENEGATS QUE HAN ARRACONAT EL CATALÀ A LES ILLES
- El femení genèric o la invisibilització de les dones
- N’Aina Moll, la polemista amable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada