Entre les singularitats de la llengua catalana dins el món romànic hi ha la de posseir uns elements gramaticals que poden tenir significat negatiu o no segons el context en què s’usen. Podem dir “ningú ha vist mai res enlloc”, o “no érem gaires a sopar però no ha quedat gens de vi”, o “no beuré pus conyac avui”, o “no he trobat cap contable bo per a l’empresa”, i tots els qui parlin i entenguin bé el català entendran que aquestes frases tenen un sentit negatiu absolut, respecte de veure, ser, quedar, beure i trobar. En canvi, canviant-hi el context, els mateixos elements poden deixar de tenir un valor absolutament negatiu per a tenir-ne un d’hipotètic o condicionat, que pot ser confirmat o no segons les circumstàncies: “creus que ningú ha vist mai res enlloc?” (podria ser que qualcú hagués vist qualque cosa qualque pic a qualque banda, o que no), “no sé si serem gaires a sopar, però si poguessis dur gens de vi seria més segur que bastaria” (desconec si serem pocs o molts a sopar, però si duguessis un poc de vi…), “queda pus conyac?” (encara queda conyac?), “si cerques cap contable bo, jo en sé un” (si cerques qualque contable bo…) Només en el domini occità –amb el qual el català comparteix en exclusiva tantes de característiques– trobam un comportament semblant dels elements corresponents, almanco parcialment:
i a pas degun no hi ha ningú
i a pas res de nòu no hi ha res de nou
i a degun? hi ha ningú?
i a res de nòu? hi ha res de nou?[1]
Qu’ac sabi mès n’ac èi pas dit ad arrés[2] Ho sé, però no ho he dit a ningú
Tots an banderòlas; jo ne n’èi pas nada[3] Tots tenen banderoles; jo no en tenc (pas) cap
Soi anada tà Pau mès ne m’èi pas crompat arren He anat a Pau però no m’he comprat res
Los pompièrs, arrés non los an avisats? Els bombers, ningú els ha avisats?
E me’n pòdes balhar nadas? I me’n pots donar cap?
E vòs arren? – Non ! Ei tot çò que’m cau[4] I vols res? – No! Tenc tot allò que em cal.
A la llengua medieval els usos d’aquests elements lèxics eren encara vacil·lants, més d’uns que d’altres, però l’ús modern quedà consolidat dins el segle XVI, quan cap s’imposà a null,-a pertot i a ningun,-a a la major part del domini lingüístic, i tant a la llengua literària com a la col·loquial es va fer normal vols res?, has vist ningú?, hi has estat mai?, mira si el trobes enlloc, tens cap queixa? no sé si hi haurà gens de pa per sopar, etc, sense que això implicàs la desaparició de les construccions amb els elements netament positius (vols qualque cosa? has vist qualcú?, etc.). Tanmateix, l’observació dels dos tipus de construcció permet constatar-hi una diferència d’ús, amb connotacions semàntiques diferents. Si arribam a una casa que pareix deserta, però no ho sabem, direm espontàniament a qualcú que ens acompanyi: “Mirem si hi ha ningú”; però si tenim la impressió d’haver vist o sentit qualque indici de presència humana, podrem dir –probablement direm– “vejam si en aquell cantó hi ha qualcú”. És a dir, la diferència d’usar l’element negatiu/hipotètic (ningú) o l’element positiu (qualcú/algú) en oracions no negatives és la que hi ha entre un element pragmàticament i semànticament no marcat i un de marcat: el primer l’usam en una situació significativament neutra: que hi ha ningú? (ho desconeixem absolutament), hi has estat mai? (ídem), que en queda cap? (ídem), etc.; el segon l’usam en una situació en què pressuposam una resposta en un sentit o un altre: que hi ha qualcú? (creiem que sí), tu, que hi havies estat qualque pic? (creiem que no), que en queda qualcun? (pensam que sí), etc. Si una persona va a comprar i demana una primera cosa que vol, serà normal que el venedor li demani vol res més?, després d’haver-li servit el primer producte; però si, per exemple, va a comprar a una pastisseria i demana uns quants pastissos diferents, pot ser normal que qui l’atengui li demani: en vol qualcun altre (més)?, incitant-la a demanar-ne encara més; en aquest cas qualcun altre té un valor estimulant cap a la voluntat de qui compra, mentre que si digués en vol cap altre més? o vol res més? seria una simple pregunta de cortesia, molt neutra, sense pressuposar-ne la resposta.
Que les expressions amb ningú, res, mai, etc. interrogatives eren les normals en el català col·loquial, almenys a Mallorca, permetia sentir, en el castellà postís dels catalanoparlants, qüestions com “¿que hay nadie?”, “¿quiere nada más?”, “¿has estado nunca en…?”, etc.,, còpies fidels de les construccions catalanes. Però aquests darrers temps la truita s’ha girat: ara, en lloc de dir en castellà “¿quiere nada más?”, diuen en català (?) “vol algo més?”, i si el parlant és una mica conscient de la llengua per ventura dirà “vol qualque/alguna cosa més?”, però ja no se’n recorda de la pregunta de sempre.
Fabra, si el jutjam per la seva obra, sembla que tenia ben clars els usos d’aquests elements, dels quals (excepte de pus, potser massa dialectal) dóna exemples tant als escrits teòrics (converses, gramàtiques)[5] com al Diccionari general de la llengua catalana, on, com a mostra, trobam:
ningú pron. Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. ¿Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? …
Que podem contrastar amb:
algú pron. Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t'ho haurà dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri.
Fixau-vos que no posa ¿hi ha algú que…?, tot i que sí que inclou algú en frase condicional: Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri, una frase que pot correspondre perfectament al context marcat que he esmentat abans.
A la llengua d’avui en dia, l’algo forma part ja dels recursos expressius de la població catalanòfona (catanyolòfona?), i el sentim en boca de parlants de tota condició, des dels més humils i probablement no alfabetitzats mai en català, fins als més il·lustres, amb formació universitària en llengua catalana. És sobretot greu i preocupant sentir-lo constantment en boca de locutors, presentadors i tertulians de ràdio i televisió. Sembla quasi impossible expulsar-lo de les nostres converses, i molt especialment en el context del títol d’aquest article, en què no basta substituir-lo pel corresponent element autòcton primari (alguna/qualque cosa), sinó que s’ha de recuperar l’expressió genuïna. És a dir, tan fals és vol algo més? com vol alguna cosa més? Com és inadequada la pregunta Hi ha algú? difosa sempre i en qualsevol context per TV3, que, per a qui sempre ha sentit dir que hi ha ningú?, sona a pura i dura còpia del castellà ¿hay alguien?.
Referències bibliogràfiques:
Corbera Pou, Jaume: Parlar bé. Orientacions per a l’ús correcte de la llengua catalana a les Illes Balears. Palma, El Tall, 2002.
Romieu, Maurice; Bianchi, André: Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu. Pessac, Presses Universitaires de Bordeaux, 2005.
Salvat, Josèp: Gramatica occitana. Tolosa, Privat, 1973.
[1] Salvat 1973, 83.
[2] En occità gascó, arrés es refereix a persones (cat. ‘ningú’) i arren a coses (cat. ‘res’).
[3] Nat - Nada / Nats - Nadas és equivalent en gascó del català cap, invariable. (L’origen és el mateix que el castellà nada.)
[4] Els exemples en gascó són de Romieu-Bianchi 2005, 222-224.
[5] Vegeu el meu article “Vols res?”/“Hi ha ningú?”, dins Corbera 2002, 141-145.
Publicat a Llengua Nacional, 1er
trimestre del 2024, p. 37-39
