Aquesta darrera
campanya electoral a Catalunya ha estat realment anormal des de tots els punts
de vista, començant pel fet que va ser convocada amb una maniobra il·legal,
inconstitucional, dels qui diuen que defensen la constitució, basada falsament
en un article que no diu enlloc que el govern espanyol pugui substituir cap
govern autonòmic per a convocar eleccions. Però no hi vull entrar, en aquestes
qüestions purament tècniques i polítiques, que no són el meu camp, sinó que em
centraré en una qüestió lingüística: la d’aquest verb que abans ningú deia ni
sentia i que ara hem hagut d’empassolar-nos a tota hora de boca i mà de
periodistes, presentadors i polítics: cessar.
Com podeu comprovar consultant el Diccionari Català-Valencià-Balear, cessar té principalment en català un ús
intransitiu, és a dir, sense complement directe, i vol dir ‘no continuar’ o ‘deixar
de fer: “el mal temps ha cessat” (sense cap complement), “els manifestants han
cessat de cridar” (amb complement preposicional); el sentit de ‘no continuar’
és manifest també quan el subjecte és un substantiu amb significat de ‘càrrec’:
“el president cessarà el mes qui ve”, és a dir, no continuarà com a president.
Només hi ha una possibilitat d’usar “cessar” amb complement directe: quan el
subjecte expressa que deixa de fer allò que fa, com a l’exemple que ens en dóna
el DIEC,
“Quan hauràs cessat el teu
parlament, podràs seure”. Aquest ús català coincideix amb el francès cesser (Dictionnaire
de l’Académie française), l’italià cessare
(Dizionario
Italiano Olivetti), i el portuguès cessar
(Dicionário Priberam), citant
només les principals llengües romàniques. En canvi, és parcialment diferent de
l’ús espanyol, en què cesar ha agafat
també el significat de ‘destituir’ (Diccionario de la Real Academia Española),
que –curiosament?– s’ha encomanat al gallec (Dicionario
da Real Academia Galega). No cal ni remarcar, com podeu intuir, que
francès, portuguès, italià i català són fidels a l’original llatí cesso – cessare (Grand
Dictionnaire Latin Olivetti), i que és l’espanyol que ha fet una
innovació, servilment acceptada pel gallec i ara pels polítics, periodistes i
assessors lingüístics dels mitjans de comunicació catalans, com l’És a dir de la CCMA . Hom diu que pretén
aconseguir la independència política, però hom és incapaç de mantenir la
independència lingüística, que només depèn de nosaltres mateixos, dels catalans.
Si voleu ser independents de veres, començau per ser independents de llengua, i
no adopteu els usos espanyols. CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT” I DIGAU BEN
CLARAMENT I FORT “EL PRESIDENT DESTITUÏT”, que a mi em sembla fins i tot molt més expressiu.
dimarts, 19 de desembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits més llegits
- Fraules i maduixes
- CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT”!!!!
- Verinosa manipulació (especialment dedicat a Xavier Pericay i Maria Antònia Lladó)
- No poseu pegues
- Locals sense aforament
- Catalanofòbia sistèmica
- 'Epíleg' a Els mots en desús del català de Balears, de Pere Juli Serra Pujol. Lleonard Muntaner Editor, 2010
- ELS 34 RENEGATS QUE HAN ARRACONAT EL CATALÀ A LES ILLES
- El femení genèric o la invisibilització de les dones
- N’Aina Moll, la polemista amable