Hi guanyaríem si ho féssim bé

 2 d'abril de 2012

A un dels edificis del campus de la Universitat de les Illes Balears (no sé si hi és a altres, també) puc llegir quasi cada dia, quan deix el cotxe estacionat allà devora, un cartell mural, molt gran, que diu “He guanyat en qualitat de vida anant en transport públic”. Allò que no diu, el cartell, és “què és que he guanyat”, i per tant la frase queda construïda a mitges, perquè és evident que hi falta qualque cosa. El verb guanyar, en efecte, és construït normalment amb un complement directe (prescindint ara dels significats diversos que pot tenir): guanyar una copa, guanyar un títol, guanyar un bon sou, guanyar una plaça, guanyar una disputa, guanyar un partit... Usat absolutament, sense complement directe, té un significat restringit: he guanyat! vol dir “he vençut, he triomfat” en una competició; i en Bernat guanya molt, vol dir “en Bernat té una bona paga per la seva feina”, però en aquest cas duu un complement adjunt obligatori de grau, perquè sense aquest complement aquesta segona frase seria equivalent de la primera: en Bernat guanya vol dir “en Bernat és el primer” en una competició. També és possible (tot i que és poc usual) guanyar amb el sentit de “millorar”: “Madona guanyava molt poch a poch, sa febreta no la dexava”, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 136; Diccionari Català-Valencià-Balear). Tornant al cartell del campus universitari, és clar que “he guanyat en qualitat de vida” no té sentit, en català, perquè al verb guanyar, en lloc d’un complement directe, s’hi ha afegit un fals complement de règim, com si existís un verb de règim preposicional *guanyar en semblant a parlar de o fixar-se en, i aquí, com sempre, hi trobam la interferència castellana, perquè en castellà sí que existeix el verb de règim ganar en. Una solució senzilla i simple per a corregir aquest cartell seria fer la construcció transitiva: “He guanyat qualitat de vida”, la qual és ben correcta, ben normal i tothom l’entén perfectament. Però n’hi ha una altra, de possibilitat, que probablement era al subconscient de qui va idear aqueixa frase, si bé la va materialitzar amb la interferència assenyalada: “Hi he guanyat en qualitat de vida”, on “en qualitat de vida” funciona com un adjunt, com demostra el fet que podem situar aquest sintagma al començament de la frase: “En qualitat de vida, hi he guanyat anant en transport públic”. Aquí tenim el verb guanyar-hi (on en certa manera sí que és ver que el pronom clític hi funciona com un complement de règim), que pren el sentit d’“aconseguir una millora d’estat”: “si ens deixau tranquils, hi guanyarem tots” (= ‘tots estarem millor’), “hi he guanyat molt, amb aquest canvi de feina” (= ‘estic molt millor...’), “no hi guanyes gaire, amb aquest canvi, no val la pena” (= ‘no estàs gaire millor...’). Aquesta diferència entre guanyar i guanyar-hi és semblant, funcionalment (no semànticament), a la que hi ha entre veure i veure-hi, sentir i sentir-hi, tocar i tocar-hi, entendre i entendre-hi, dir i dir-hi, etc., o a la que hi ha entre anar i anar-se’n, tornar i tornar-se’n, sortir i sortir-se’n... Guanyar-hi, veure-hi, sentir-hi, tocar-hi, entendre-hi, dir-hi, anar-se’n, tornar-se’n, sortir-se’n i altres amb clítics inherents (fer-ho, dinyar-la, cagar-la, passar-se-les, etc.) són classificats dins la categoria de “verbs pronominals”.

El Diccionari general de la llengua catalana de Fabra no dóna entrada especial a aquests verbs pronominals, i en general ni tan sols els recull, mentre que el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC en marca qualcuns dins l’entrada única corresponent a la forma no pronominal (veure-hi dins veure, sentir-hi dins sentir, etc.), però guanyar-hi no hi és, com tampoc no hi és a la llista de verbs amb el clític hi inherent que dóna la Gramàtica del Català Contemporani (2, 1429). Al DCVB, sense ser etiquetat explícitament, hi és exemplificat dins l’accepció 6 de Guanyar: “Jo crec que hi guanyaríem de fugir ans que arribi aquí dalt” (Ruyra Parada 50).

Caldria rectificar el cartell de la UIB, que suposadament ha de donar bon exemple d’ús del català, i caldria que tots aquests verbs pronominals tenguessin la seva entrada particular dins les obres lexicogràfiques, incloent-hi guanyar-hi, inexplicablement ignorat.

(Publicat a "L'Espira", suplement cultural del Diari de Balears, el 8 d'abril de 2012)