29 de març de 2010
Suposadament, la nostra és una societat civilitzada, cosa que vol dir que es regeix per unes normes de convivència pensades per a garantir el respecte entre tots els membres que la integren. Segons aquestes normes, ningú no té dret a molestar ningú amb el seu comportament, sinó que ha de procurar actuar de tal manera que cap individu dels qui l'envolten es senti ofès o maltractat o menyspreat o destorbat... És aquest un dels principis en què es basa el fet de viure en comú, sense el qual principi aquest fet seria molt i molt difícil, perquè ens podríem passar les hores i els dies barallant-nos per tal i tal altra qüestió: si tothom fes, simplement, allò que volgués, uns i altres xocaríem contínuament i seria pràcticament impossible estar tots junts. Aquestes normes són bones d'entendre i bones d'acceptar, perquè ningú hi surt perjudicat i en canvi tothom hi surt beneficiat, tot i que de vegades qualcú s'hagi de reprimir per a no fer qualsevol acció que li ve de gust, només per les pures ganes de fer-la. Tots ens hem hagut d'aguantar qualque vegada l'impuls de tirar una pedra o de pegar un crit o de cantar o, simplement, de buidar les coses inútils que dúiem dins una bossa al mig del carrer. Bé, he dit que són bones d'acceptar, però pareix que hi ha gent per a la qual això no és ben bé així, gent que en determinades qüestions que afecten la convivència va molt a la seva i no té en compte per a res fins a quin punt les seves actuacions agraden o no, molesten o no, als qui comparteixen l'espai i les circumstàncies. I no em referesc als delinqüents, que viuen dins la ignorància (volguda) de les normes socials, sinó a gent aparentment normal, gent que fa la seva feina (i fins i tot la fa bé), que viu més o menys com els altres, que pretén passar per civilitzada, que fins i tot en moltes d'ocasions vol donar lliçons morals o ètiques als altres. Aquesta gent, potser per una espècie de tic irresistible, fa coses que sovint denoten, sobretot, egoisme, una de les grans tares de la nostra societat; però també, moltes de vegades, imbecilisme, estupidesa, cinisme, poca vergonya, mala educació, insolidaritat... Al poble on fa quasi una trentena d'anys que som extern (i ja sabem que els externs ho són per a tota la vida), d'aquesta gent n'hi ha un fum, i és fàcil constatar-ho. No us en diré el nom, del poble, perquè no vull que paregui que el vull desprestigiar públicament, però així mateix us en donaré una pista: dins el seu terme, majoritàriament de muntanya, comença el forat negre que significà el primer escàndol conegut de corrupció del PP i el decantament del poder del primer president d'aquesta comunitat autònoma, perquè així convenia al seu líder estatal, aquell del mostatxet... Bé, una altra pista, au: el seu nom s'assembla al d'un pastisset típic de la festa de les Verges. I pus, no us en dic res pus. Us deia, doncs, que en aquest poble és fàcil constatar això de la gent egoista, mal educada, insolidària, etc. ¿I per què ho dic? Ara ho veureu: fa ja uns quatre anys (devia ser el darrer de l'ajuntament anterior) s'hi va posar en marxa la recollida de residus selectiva, la qual cosa volgué dir que se'n retiraren els contenidors tradicionals, on la gent tirava els fems tots mesclats, i se'n col·locaren uns quants de selectius (paper i cartó, envasos i plàstic, vidre, orgànic i rebuig), i al mateix temps començà la recollida diària (excepte el diumenge) porta a porta. De tot d'una va parèixer que la cosa anava bé i que la nova solució era ben rebuda, però al cap de poc temps ja es començà a desbaratar: com que una part del poble, la més antiga, només és accessible a peu per escales, l'ajuntament va fer posar uns penjadors a uns punts pròxims estratègics perquè els veïns d'aquells carrers on no hi poden passar els camions hi duguessin les seves bosses de fems respectives, cada dia segons el torn que tocava (orgànic, envasos, etc.); per aquests punts sí que hi poden passar els vehicles o s'hi pot accedir a peu pla amb un contenidor petit; el fet és que ben aviat vàrem poder constatar que aquests penjadors no només servien per a la funció per a la qual havien estat col·locats, sinó que molta de gent se'n servia per a treure qualssevol fems qualsevol dia i a qualsevol hora. Varen començar fent-ho qualcuns i a poc a poc la mala idea es va anar estenent, i ja hi ha fems fins i tot a punts on no hi ha penjadors, i pels costats dels contenidors, tirats de qualsevol manera, i a l'actualitat la brutor per alguns carrers del poble (sobretot de la part alta) és constant, perquè hi ha persones que no miren gens prim i treuen la bossa quan els dóna la gana i la posen on els dóna la gana. La insolidaritat d'aquests individus és patent, perquè la seva brutor se l'han de trobar tots els qui circulen pels carrers, inclosos aquells que sí respecten les normes. ¿Se'n pot dir civilitzada, d'aquesta gent? Jo crec que no gaire, realment. Una altra mostra: poques setmanes abans de les darreres eleccions municipals es va inaugurar un aparcador públic gratuït, no gaire gran, construït aprofitant un desnivell lateral a l'antic Carrer Nou, de manera que el damunt de l'aparcament queda al mateix nivell que el carrer i serveix d'eixamplament d'aquest, com una plaça. Dins l'aparcador hi havia unes portes gruixades a una de les entrades a peu, així com unes portes a una petita galeria exterior. També hi posaren mànegues contra incendis, dins una vitrina de vidre fàcilment rompible, llums indicadors de si la plaça és buida o no (que no han funcionat mai), canals per recollir l'aigua de pluja cap a uns albellons... Hi ha també uns serveis de lavabo i excusat, que en principi havien de ser poc usats, perquè tothom que hi aparca està a prop de casa seva i no necessita aquests serveis. Bé, no us estranyeu si us dic que al cap de ben poc les portes estaven rebentades o arrabassades, i les que queden, plenes de pintades i sense pany; que el vidre de les mànegues contra incendis va durar molt poc i les mànegues han estat tretes unes quantes vegades i tirades per enterra o, pitjor, amollades damunt qualcun dels cotxes; que una de les canals ja ha estat arrabassada; que dels llums indicadors de les places quasi no en queda cap de sencer; que dins els lavabos s'hi han fet les grosseries que us pugueu imaginar; que qualque racó de l'escala serveix de pixador; que l'aparcador és ple sempre de brutor (papers, pots, plàstics, bosses, restes de menjar...); que a l'escala fins i tot merda de ca, hi hem trobat qualque vegada... ¿Us pareix tot això senyal de civilització? Però, i l'ajuntament, ¿què fa per contrarestar aquest incivisme? Res, absolutament res: si la gent treu el fems on no toca i quan no toca, envien la brigada a recollir-lo. Si l'aparcador està destrossat i brut, doncs així queda, fins que aguanti... Bé, de tant en tant pareix que qualcú l'agrana. Cap iniciativa per a evitar la barbàrie, ni tan sols una nota demanant que es respectin les normes de convivència, ni la més mínima amenaça de multa, ni vigilància, ni res... A l'incivisme de la gent hi correspon la irresponsabilitat dels qui manen. I així anam fent... Si això passa a un poble (relativament) petit, on la gent es coneix i més o menys i tothom sap qui és qui i què fa cadascú, ¿què deu passar a localitats molt més grans? Val més ni imaginar-s'ho. Però que no diguin que som civilitzats; n'hi ha molts que no ho són gens.
