UNA DESCRIPCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EUROPEA

dilluns, 14 de setembre del 2009

Una llei ambiciosa, i altres notícies

26 d’agost de 2005

Aquest mes d’agost, contràriament a la norma més general, ha estat ric en notícies amb la llengua catalana com a protagonista, notícies que mereixen qualque comentari.
Una que s’ha d’agafar en positiu (baldament hi hagi el perill que al final no sigui més que fum de formatjada) és la de la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya que català, gallec i basc siguin cooficials a les institucions de l’Estat sencer, i no només a les institucions territorials de cada llengua. La Llei proposada per ERC és ambiciosa i aprovar-la significaria que, finalment, després de segles de veure la diversitat lingüística com un perill, Espanya ha canviat i ha decidit concedir a tots els seus ciutadans els mateixos drets, fent realitat uns articles fins ara teòrics de la Constitució que els dirigents tant defensen:
“Article 9. 2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives…
Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.”
Tot i que els redactors del text ja procuraren que no hi sortís explícitament la “discriminació per raó de llengua” (hauria estat massa evident), no poden evitar que aquesta s’entengui com a “qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Els no castellanoparlants espanyols hem estat, doncs, 27 anys sent víctimes de l’incompliment d’uns preceptes constitucionals, amb majories parlamentàries de tots els colors, moltes de vegades dependents de partits “catalanistes” o “basquistes” que no han fet res per esmenar tal incompliment. Confiem que la iniciativa d’ara resoldrà aquesta qüestió, amb els vots ben clars dels nostres parlamentaris, siguin del PP siguin del PSOE, que tenen obligació de votar a favor de tot allò que sigui bo per a nosaltres i la nostra cultura.
Ben diferent de la iniciativa d’ERC és la del Govern de les Balears de plantejar a la societat si, en l’Estatut reformat, la llengua catalana ha de ser oficial juntament amb la castellana. Una passa envant que havíem fet ja el 1983 (més simbòlica que real, és ver), ¿ara es plantegen si va ser ben feta? ¿Què pretén, el Govern, amb aquesta consulta? ¿Confondre i embullar la societat? ¿Desvalorar la nostra més clara i contundent senya d’identitat? ¿Envalentir els forasters perquè ens facin les feines a damunt? ¿És imaginable el Govern espanyol demanant als castellanoparlants si volen que la seva llengua sigui oficial? Potser és un error involuntari i ara sortirà el President a demanar disculpes als balears per haver-nos tractats de beneits… Posats a demanar a la ciutadania, ¿per què no fa un referèndum sobre la conveniència o no d’urbanitzar tota quanta terra quedi a les illes?
Fa uns anys l’Obra Cultural Balear va convidar el senyor Miquel Vicens, president del “Fomento del Turismo de Mallorca”, a fer un discurs “balearista” i a favor de la nostra llengua a la “Diada per la Llengua i l’Autogovern”. Els directius de l’Obra, entusiastes però ingenus, feren protagonista d’un acte reivindicatiu de la llengua catalana un personatge que abans i després ha demostrat de sobres que la llengua i la cultura del país on viu i que suca fins al moll dels ossos li importa un rave. Ho va ben manifestar a la festa del centenari del Fomento, on, acompanyat del principal dirigent del partit antimallorquinista “Clau de Mallorca”, va fer els seus parlaments en castellà. Ja només falta que la UIB el faci “Doctor Honoris Causa”…
Parlant d’ingenus, no sé si aquest és l’adjectiu més apropiat per a qualificar el Director General de Política Lingüística (¿?), que, després d’un discurs d’autoalabança per presentar un cicle de cinema a la fresca en català, a Ciutadella, dóna pas a una pel·lícula en castellà… El fet pot parèixer una anècdota desafortunada, causada per un error “involuntari” de la distribuïdora de la pel·lícula, però a mi no em sembla més que un altre reflex de l’escassa voluntat governamental per a fer res positiu per al català. Les poques coses que es fan són esparses, marginals, intranscendents i diglòssiques. I a més amb errors ridículs. ¿Per què el Govern no demana a la societat si ha d’existir la Direcció General de Política Lingüística? Tanmateix, per les coses que fa…
Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG