31 d'agost de 2015
No
repetiré ara els mèrits i les virtuts de Climent Garau, traspassat dissabte dia
29 d’agost, com a persona i com a militant exemplar compromès amb la causa de
la seva cultura, la seva llengua i la seva nació; n’han parlat ja altres
comentaristes i poc hi podria afegir. Remarcaré, però, que la qüestió de la
dignificació i la normalització de la llengua catalana, i la defensa dels drets
dels catalanoparlants, va ser una constant de la seva vida, i que a part de comunicats
d’elogi i notes de condol allò que han de fer ara els nostres dirigents és
actuar decididament per a canviar la situació de marginalitat social,
acompanyada de menyspreu, en què es troba la llengua pròpia de les Balears, que
només és una, la catalana. És allò que Climent Garau desitjava i el millor homenatge
pòstum que pot rebre.
I
ara la qüestió és: ¿hi anam, cap a aquest objectiu? Qualcú em dirà: Home! Tot
just fa dos mesos que tenim el nou govern i encara no es poden haver fet moltes
de coses! És ver, en dos mesos no es poden haver fet moltes de coses pràctiques,
però es poden haver programat unes línies d’actuació que indiquin on es vol
arribar, i aquestes línies són per ara imperceptibles, com a molt, imprecises.
A l’apartat Funcions de la pàgina d’internet de
la Direcció General de Política Lingüística hi ha una llista general de conceptes molt desiguals, des d'un de molt general i ambiciós –no definit, tanmateix– com és "normalització lingüística", a un altre de tan específic i concret com és "La concessió de l'exempció de l'avaluació de la llengua i la literatura catalanes", que pareix més un tema d'Educació i que, evidentment, no contribueix precisament a la normalització... En el cas de la Consellera de la qual depèn aquesta Direcció General ni tan sols
ho sap, quines funcions té. Ens guiarem, idò, davant tanta d'imprecisió, per a saber quin és l’objectiu polític en matèria
lingüística, en unes quantes declaracions que han fet la Consellera i la
Directora General.
Diu
la Consellera Camps a “El Temps” (10/08/2015): “La política
lingüística ha de ser transversal, ha de ser efectiva a tots els àmbits del
Govern i per tant també de la societat. Per exemple, hem d'aconseguir que el
comerç, els restaurants i els bars ofereixin els seus productes normalment en
català, a més d'altres idiomes.” Hi estic totalment d’acord, en la transversalitat
de la política lingüística, però la supeditació de la Direcció General de
Política Lingüística a una conselleria concreta contradiu el desig de
transversalitat: ¿quin poder tendrà aquesta Direcció per determinar les
actuacions polítiques d’altres conselleries amb les quals no té lligam directe?
L’escepticisme preval... Llavors també diu la Consellera: “La llengua no s'ha
d'imposar, ni hi ha d'haver multes per no usar-la, però hem de ser capaços de
convèncer els hotelers, els comerciants, els restauradors...” Les belles
paraules de sempre: ni imposicions ni multes, sinó convenciment; però oblida,
l’Honorable, que el castellà és una llengua imposada, i com que ho és,
imposada, ja no és necessari convèncer ningú perquè l’usi. Amb una paraula,
sabem que el Govern no farà res per a imposar el català i hem de confiar que
farà qualque cosa (no sabem encara quina) per a convèncer els hotelers, etc. que
han d’usar també el català. Li farà falta paciència de sant... Més preocupants
que les declaracions de la Consellera són les de la Directora General Fuxà: “s'haurà
de fer molta pedagogia per evitar situacions tan lamentables com les que s'han
produït darrerament” (Dbalears, 26
d’agost de 2015); “L'objectiu és intentar compensar tot el mal que s'ha fet
durant l'anterior legislatura” (Dbalears,
27 d’agost de 2015). Mai no sobra ensenyar la gent a respectar el proïsme, però
contra les agressions sofrides pel simple fet de parlar en català no basta limitar-se
a “fer pedagogia”; allò que s’ha de fer és modificar la Llei de Normalització
Lingüística amb uns articles que penalitzin amb multes ben salades les
humiliacions i vexacions que contínuament hem de sofrir els catalanoparlants
només pel fet de ser-ho. Senyors del Govern, prenguin mesures efectives
immediatament contra la discriminació lingüística que suportam els qui no feim
altra cosa que usar amb normalitat la nostra llengua! Quant a l’objectiu
d’”intentar compensar tot el mal que s'ha fet durant l'anterior legislatura”,
si només és això, és ben poca cosa, és ben poc pretensiós. Perquè aquesta
legislatura catastròfica darrera va fer mal, però va fer mal damunt una
situació ja deplorable, perquè abans que arribassin en Bauzá i els seus
sequaços la llengua catalana era molt lluny de l’estat desitjable (com a mínim)
d’igualtat social amb la castellana: inusitat per la meitat de la població, absent
de la immensa majoria d’establiments comercials i de les transaccions
comercials, absent del cinema, molt minoritari a la televisió i als altres
mitjans de comunicació, mal parlat per quasi tothom (amb castellanismes i
anglicismes a balquena), ignorat d’amplis sectors de la població estrangera...
Si l’objectiu és només “compensar” el mal de l’era Bauzá, és una pobresa
d’ambició decebedora, perquè el mal que patim no ve només de l’era Bauzá, ve de
segles de marginalitat, inclosos aquests quasi 40 anys de franquisme edulcorat
en què just hem aconseguit no ser descaradament perseguits.
Senyores
Camps i Fuxà, honorable Govern en conjunt: si de veritat voleu homenatjar
Climent Garau, començau immediatament un pla vertader de dignificació de la
llengua catalana i de defensa dels drets dels catalanoparlants. No deixeu sense
càstig cap altra agressió per haver parlat en català, no ens deixeu a
l’estaqueta, com ha passat sempre. ACTUAU JA! I Don Climent us somriurà des del
seu repòs celestial.
(Publicat, en versió lleugerament diferent, al DBalears de l'1 de setembre de 2015)
