31 de maig de 2010
Perseverant en la lloable croada d'aconseguir el respecte i la igualtat entre homes i dones a base de forçar la llengua (qualsevol pot adonar-se'n que d'ençà que s'insisteix tant en això dels “benvolguts i benvolgudes” les agressions a dones per part d'homes han disminuït), el Consell de Mallorca, fent orelles de cònsol (¿o hauríem de dir “de cònsol/cònsola”?) al document del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General sobre aquesta qüestió, ha publicat una Guia d'estil de llenguatge no sexista i ha anunciat la instal·lació als ordinadors d’una eina informàtica (Themis) que analitza el llenguatge i en “denuncia” les construccions considerades sexistes, molt oportuna en aquesta època de crisi (deu ser regalada...). La Guia, tot s'ha de dir, és més moderada d'allò a què estam acostumats, però no pot estar-se de recomanar usar substantius de suposat sentit col·lectiu per a evitar els dissortats anomenats “masculins plurals genèrics”. Cal dir “ciutadania” per “ciutadans” (“20.000 ciutadania es manifesten contra la llei”), “població” per “habitants” (“Mallorca té 233 població per km2), “funcionariat” per “funcionari” o “funcionària” (“Sabeu que hi viviu, de bé, el funcionariat!” [sobretot després de la rebaixa del sou]), “jovent” per “joves” (“centenars de jovent han celebrat l'acampallengua”), “veïnat” per “veïns” (“hem de fer una associació de veïnat”), “direcció” per “director” o “directora” (¿és igual canviar de “direcció” que canviar de “director”?), “secretaria” per “secretari” o “secretària” (“fer de secretaria és una gran responsabilitat”; ¿i per què no “secretariat”?), etc. etc. A més d'haver forçat la llengua a voler dir allò que mai no havia dit (la “ciutadania” mai no ha volgut dir 'el conjunt dels ciutadans', sinó 'la condició, la qualitat, de ciutadà'; la “secretaria” és un càrrec o una institució, com la “direcció” o la “gerència”), s'ha promogut un sufix -at col·lectiu que en català era raríssim, no productiu, calcant-lo del castellà -ado. Per a combatre un suposat “masclisme” s'afavoreix la castellanització... Bé anam! I quan no es pot recórrer a aquests falsos col·lectius s'aconsella fugir de l'endimoniat masculí canviant-lo per perífrasis com “la persona ...”: “la persona que ocupa la Presidència” (i si sabem qui és, ¿no podem dir “el president” o “la presidenta”?), o “la població...” (“els mallorquins” ? No!: “la població de Mallorca”! El llibre de Josep Melià La nació dels mallorquins s'haurà de reeditar titulat La nació de la població de Mallorca!, i el de Josep Massot Els mallorquins i la llengua autòctona haurà de ser La població de Mallorca i la llengua autòctona!...), o “la classe...” (en lloc del tòpic “tots els polítics són uns lladres” hauríem d'ensenyar la gent a dir “tota la classe política és una classe robadora”; no sona tan contundent i no és discriminatori...). La guia, a més d'altres recomanacions en què no m'aturaré, tracta la feminització dels noms de professions i ofereix una llista amb totes les ocupacions i tots els càrrecs que hi ha al Consell, i en dóna el nom en versió masculina i en versió femenina, si hi és. Em sembla molt bé, perquè de vegades hom dubta de si determinats substantius tenen o no flexió de gènere, i la llista pot aclarir el dubte. Vet aquí, però, que en aquest capítol les autores han estat en un moment concret traïdes pel subconscient, per la seva competència lingüística natural, la que evita totes aquestes maneres rares de parlar que en diuen llenguatge no sexista. Ni elles mateixes no se n'han pogut escapar! A la pàgina 32, i algunes de les pàgines següents, fan referència al “cos de bombers”! [sic] Sí, sí, al “cos de bombers”! ¿O és que no hi ha bomberes? ¿O és que no sabien com dir-ho? “El cos de bombers i bomberes (o de bomberes i bombers [no sé si l'orde també és discriminatori]) ” / “El cos de la bomberia” / “El cos del bomberat” / “El cos de la classe bombera” / “El cos de la població bombera” / “El cos de les persones bomberes” ... Tot això són possibilitats que la guia ofereix i són ignorades!
Tot plegat faria riure si no fos que ja han passat 3 anys des que l'esquerra teòricament defensora de la promoció i normalització de la llengua catalana governa (fins fa poc amb UM) les institucions més importants de les Balears, i ¿on és l'avanç en aquest camp? ¿L'heu vist enlloc? A part de reduir (no 'eliminar') el bilingüisme de les ràdios i televisions oficials, ¿hi ha més presència del català a l'àmbit públic? ¿Quants de comerços nous, inaugurats en aquests anys, heu vist retolats en català? ¿Quantes pel·lícules en català heu pogut anar a veure als cinemes? ¿Heu vist que hagin canviat Ibiza per Eivissa al logotip publicitari de les Illes Balears? ¿Quanta publicitat en català podeu llegir o sentir cada dia? ¿S'han acabat els conflictes amb la Guàrdia Civil o la policia per qüestions de llengua? ¿En què hem avançat? Potser una mica en classes de català per a adults... I pus! I mentre la situació lingüística es manté com sempre, amb la catalana com a llengua símbol i llengua nosa, a les institucions sobretot els preocupa que no diguem “els ciutadans”, sinó “la ciutadania”... El Consell de Mallorca més valdria que es preocupàs, per exemple, que el programa de mà de les òperes representades al Principal de Palma fos escrit en català sense faltes (per cert: a l'argument de Rigoletto hi surten “els cortesans”, i no “la cortesania” ni “el cortesanat”) o que es preocupàs, també, que la traducció catalana del text fos més correcta i més coherent: tant els és dir “som” com “sóc”, “anau” com “aneu”, “estim”, com “estimo”, “tenc” com “tinc”, fent una mescladissa de formes desbaratada, com si hi hagués por d'usar les nostres formes tradicionals, tan correctes i legítimes com les més usades del català central.
Potser pensen que amb aquestes brillants iniciatives engrescaran qualcú, però més bé em tem que el desencant és de cada vegada més general i poc profit en trauran a les pròximes eleccions. Per sort, encara ens queda el recurs d'anar a la pàgina web del Consell i cercar-hi els telèfons d'“Atenció al ciutadà” i fer qualque reclamació. Bé, és clar, això si sou home; si sou dona us quedau sense telèfon, perquè no n'hi ha cap d'”Atenció a la ciutadana”.
