Com el Cid Campeador

25 de gener de 2016

Ens ho temíem, i la jugada ha arribat. Com el Cid Campeador, que va guanyar una batalla després de mort, Bauzá ha guanyat la batalla de la descatalanització de l’ensenyament balear, després de mort políticament. La diferència, però, és que la mòmia del Cid era present a la batalla, mentre que en el nostre cas la mòmia de Bauzá està representada pels nous governants, la Presidenta i el Conseller d’Educació. Només conec el tema per allò que n’han dit els diaris, però si és ver més o manco com ho descriuen, el nou decret de llengües estrangeres pot significar, en un termini relativament curt, la minorització del català com a llengua de l’ensenyança a les nostres illes, perquè fixem-nos que la notícia diu que “l'única restricció serà respectar el Decret de mínims, que estableix que la presència del català a l'educació ha de ser com a mínim igual a la del castellà” (AraBalears, 21-01-2016). És a dir, si en castellà es fa només l’assignatura de castellà, bastarà que en català es faci només l’assignatura de català, i així ja es respecta el decret de mínims! I tota la resta es podrà fer en una llengua estrangera (que, desenganem-nos, és un eufemisme per a dir ‘anglès’, que és la nova llengua dominant, la llengua dels amos)! Potser això que dic és una exageració, però així s’entén la notícia. De fet, però, és igual si és una exageració o no, perquè aquesta proposta de decret allò que fa no és més que reflectir la nova ideologia diglòssica respecte a l’anglès, la ideologia que justifica que l’escola del nostre país no es faci en la nostra llengua, sinó en una altra de més universal; fins fa poc l’exclusiva d’aquesta diglòssia entre nosaltres la tenia el castellà, i ara la comparteix amb l’anglès, un escaló més amunt. És ver que entre aquest decret i el del TIL hi ha diferència: el TIL imposava l’anglès i el castellà de manera autoritària i barroera, sense gens de mà esquerra, i aquest imposarà l’anglès de manera subtil, mañosamente, com va fer amb el castellà el recentment commemorat Felipe V. Perquè fixem-nos que, segons la notícia, la introducció de matèries en anglès serà “voluntària”, però llavors diu també: “El conseller March ha expressat la voluntat que, a la llarga, tots els centres de les Balears ofertin ensenyament en llengua estrangera.” És a dir, una voluntarietat dels centres pressionada per la voluntat del conseller, perquè totes les escoles siguin trilingües. ¿Ho veis com no hi haurà tanta de diferència amb el TIL? I és que la suposada voluntarietat dels centres també estarà condicionada per les decisions dels pares, a la vegada condicionats per l’actitud del govern que concedeix a l’anglès l’estatus de llengua vehicular de l’escola. ¿Podran els pares prendre una posició equilibrada sobre la qüestió quan resulta que els qui manen ja els donen a entendre que convé que prenguin la decisió que a ells els interessa? Ens hem passat anys i panys demanant l’ensenyament en català, i quan encara no hem aconseguit que ho sigui al complet, ara ens surten amb la “modernitat” de fer-lo en anglès, obligant a retrocedir en el progrés fet. Perquè allò que és clar és que totes les matèries que es facin en anglès no es faran en català, i això provocarà un dèficit lingüístic enorme en els alumnes, que es veuran privats de tota la terminologia catalana corresponent, sigui en la matèria que sigui, matemàtiques, ciències naturals o socials, filosofia... D’aquí a uns anys trobarem alumnes, o ja ex-alumnes, que sabran multiplicar en anglès però no en sabran en català, així com quasi tothom de les generacions escolaritzades en castellà a l’època franquista multiplica en castellà i no en català. I molts altres que sabran dir en anglès els noms de tots els músculs del cos humà, però seran incapaços de dir-los en català. Etc. etc. L’escola ha de preparar per a la formació superior, i l’escolarització en anglès prepara per a la formació superior en anglès. Ens estam limitant a nosaltres mateixos, reduïm el paper del català a una funció secundària, sense pretensions; ens conformam a ser sempre una comunitat de tercera categoria, amb una llengua pròpia útil només per al folklore (cantar la Sibil·la, fer gloses, cantar jotes, boleros i fandangos) i una mica per a la literatura, però inútil per a la ciència, la tecnologia i les relacions comercials. L’ensenyament de l’anglès i de qualsevol altra llengua es pot fer amb molts de recursos que n’assegurin l’aprofitament, sense necessitat d’envair les àrees que per naturalesa corresponen a la llengua del país. En lloc de reforçar aquest camí, en lloc d’afermar l’ensenyament en català i millorar l’ensenyament de les altres llengües, el govern proposa que una llengua estrangera ocupi una part de l’espai que pertoca a la nostra i envia el missatge a la gent que convé que triïn aquesta opció. És la proposta d’un govern suposadament “dels nostres”... Estam condemnats a no tenir mai una escola normal d’un país normal. Només ens queda l’esperança remota que el Consell Escolar tengui més seny i s’hi oposi.

(Versió un poc retocada de l’article aparegut a l’AraBalears de dia 24 de gener de 2016)