dimecres, 30 de desembre de 2015

Star Wars: l’episodi de sempre

28 de desembre de 2015 
 
“... la súperproducció d'enguany Star Wars VII: el despertar de la Força, es podrà gaudir en català a Mallorca”: era una notícia publicada pel dBalears dia 11 de desembre passat. No hauria de ser una notícia, com deia a continuació el comentarista “En Figuera”, però era un conhort per a molts que teníem ganes de veure-la i, a més a més, veure-la en català, que hauria de ser la cosa més normal del món. Molt bé, doncs ara que ja tenim la Seu plena d’ous, aprofitem-la. La pel·lícula es va estrenar el 18, i el 24 una informació telefònica des de la taquilla del cinema Portopí, el que suposadament l’oferia en català, m’assegurava que el dissabte dia 26 es mantenia la sessió de les 18,30 d’Star Wars en català. Perfecte. Passam els dos dies d’empatxament alimentari i, amb altres dos membres de la família, el dia de Sant Esteve me’n vaig al cinema Portopí a veure El despertar de la força a les 18,30. Hi arribam amb temps suficient per si hi ha coa i, primera sorpresa, no n’hi ha, i, segona sorpresa, la sessió de les 18,30 no existeix. Deman a la taquillera per la sessió de les 18,30 en català d’Star Wars i aquesta, forastera i antipàtica, em respon que han canviat la programació i la sessió de les 18,30 ha passat a les 19,30 i que la versió en català ja no s’ofereix més. Quan li deim que feia dos dies ens havien informat per telèfon que la sessió en català de les 18,30 es faria, ens diu amb molt poca amabilitat que el divendres canvien la programació i que allò que havíem d’haver fet nosaltres era mirar la cartellera abans d’anar-hi, i que no era culpa seva si la informació havia estat falsa... Ja en aquell moment l’exaltació em venç i li dic amb to molest que, com sempre, allò que pasava era que els mallorquins érem marginats i se’ns privava novament de veure cinema en català, i ens n’anam tots tres frustrats i empipats per no haver pogut assistir a la sessió que volíem, i per haver hagut d’aguantar que la taquillera forastera, en lloc de reconèixer l’error de la informació equivocada de només feia dos dies i oferir-nos-en disculpes, encara s’atrevís a dir-nos, amb un to insolent, que la culpa de no trobar allò que cercàvem era nostra per no haver mirat la cartellera. I ens hem quedat sense Star Wars, almanco jo, que no l’aniré a veure mentre no la pugui veure en català, i que probablement no torni posar un peu al cinema Portopí mentre aquest no es disculpi per la descortesia de la taquillera forastera. Bé aquesta és la meva història personal amb aquesta pel·lícula tan triomfadora, però allò que realment importa no és la meva anècdota, sinó la realitat implacable de la discriminació de què som víctimes els catalanoparlants al cinema: una setmana ha durat la versió catalana d’aquest superèxit, una versió que només es feia a una sala i en un horari molt concret, enfront de la multitud de sales i horaris de la versió castellana que encara es manté. Ha canviat el color del govern pseudoautònom, cosa que significa un canvi social suposadament molt més favorable a la nostra llengua, però no ha canviat la postura dels empresaris de les illes de menysprear-nos, com si no existíssim, i no només els empresaris cinematogràfics, sinó també els de qualssevol altres activitats, amb comptadíssimes i honroses excepcions. Dins aquest mig any de nou govern s’han obert empreses noves a casa nostra, o qualcunes que ja hi eren s’han renovat, sobretot en el sector de serveis (botigues, restaurants, cafès...): ¿quantes en coneixeu que hagin aprofitat l’ocasió per a incorporar la llengua catalana en la seva relació amb la clientela? Qualcuna ha posat qualque rètol simbòlic en català, i ja està, i això que n’hi ha, de catalanes i de no catalanes, que a Catalunya funcionen plenament en català. És com si no existíssim, com si ja haguéssim desaparegut, com si no fóssim més que una curiositat folklòrica del passat. El cinema Portopí de tant en tant ens dóna una almoina, ens fa una petitíssima concessió que de fet li serveix com a publicitat, i ja està, i no demanem més, perquè no ens mereixem res més... La Direcció General de Política Lingüística hi podria actuar, en aquest camp, hi ha molta de pista per a córrer, però fins ara no en tenim cap notícia, no en coneixem cap pla d’actuació, no en sabem les intencions, no tenim ni idea de què pensa fer... ¿Podrem veure el 2016 el despertar de la força de les nostres institucions a favor de la nostra llengua? Ja n’és ben hora!

(Publicat a dBalears.cat el 29 de desembre de 2015)

1 comentari:

  1. Trist, molt trist..., tot i que crec els responsables del que passa en som un poc tots, empresaris, institucions públiques i ciutadania que no som capaços de reclamar els nostres drets com molt bé fas en aquest escrit.
    No acostum anar molt a Porto Pí però bé procuraré no tornar-hi mentre no es disculpin públicament

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG