Previsiblement
dins pocs dies s'aprovarà el decret del govern d'aquí per a regular el
tractament integrat de llengües a l'ensenyament no universitari de les
Balears. L'esborrany del decret que he pogut veure és una extraordinària
demostració de cinisme per part dels qui el signen, el president i el
conseller d'educació provincials: tot just a la introducció ja
s'atreveixen a dir que "les institucions de les Illes Balears han de
garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures
necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que
permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als
drets dels ciutadans de les Illes Balears" i que "la seva normalització
[del català] ha de ser un objectiu dels poders públics". Quina barra!
Invocar l'Estatut per a dir que les institucions, que ells controlen!,
han de fer tot el contrari d'allò que ells fan, com si volguessin fer
creure que realment fan allò que haurien de fer en lloc d'allò que
fan... (perdonau el joc de paraules, però sé cert que serà ben entenedor
per a en Bauzá, ben expert en aquesta matèria). Però així com avança la
lectura d'aquest esborrany veus que el cinisme es va llevant
descaradament la màscara i deixa entreveure ja quins són els vertaders
objectius dels governants: "... en aquelles comunitats autònomes que
tenen una cooficialitat de llengües, las dues han de ser tractades com a
llengües vehiculars en totes les etapes educatives." (És a dir: s'ha
d'introduir el castellà allà on no hi era.) "En aquests moments es
considera oportú disposar d’un projecte que abordi el tractament
integrat de les dues llengües oficials, així com de la llengua
estrangera, i que inclogui accions de suport a totes les llengües,
d’innovació educativa i d’atenció a la diversitat lingüística i
cultural. L’educació plurilingüe, entesa com a valor afegit distintiu
del centre i personal de cada alumne, ha de ser prevista en el nou
projecte..." Darrere aquestes frases tan ben sonants, els vertaders
objectius són –com més va més clar és– desfer tota la feina feta durant
més de 30 anys, amb la qual s'havia aconseguit un ensenyament efectiu en
l'única llengua pròpia de les illes, la catalana, que ha donat uns
fruits esplèndids i ha fet del sistema escolar possiblement la
realització més exitosa d'aquestes 3 dècades d'autonomieta. Si n'hi
havia cap dubte, de quina finalitat té, els articles 6 i 7 del projectat
decret l'esvaeixen: "Article 6. 1. Els alumnes d’aquesta etapa han de
rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials i s’han d’iniciar en
la llengua estrangera a partir del segon cicle d’educació infantil...
Article 7. 1. Els alumnes d’educació primària han de rebre l’ensenyament
en les dues llengües oficials i en la llengua estrangera." L'única
pretensió d'aquest decret no és millorar el sistema educatiu balear, que
s'ha manifestat excel·lent tant en la preparació general dels alumnes
com, sobretot, en l'assoliment del domini de la llengua catalana per
part de tots ells, siguin de la procedència que siguin, sinó precisament
entrebancar al màxim aquest èxit de la immersió lingüística, gràcies a
la qual avui tothom que ha passat per la nostra escola és capaç
d'expressar-se en la nostra llengua. Però, a més a més, la mentalitat
purament imperialista dels promotors del decret es manifesta en la
qüestió de la llengua estrangera, que segons ells ha de ser
preferentment l'anglesa (article 3): si allò que es pretén a la teoria
és que els alumnes coneguin una tercera llengua que els faciliti
posteriorment l'encaix laboral, ¿per què no es proposa un ventall ample
de llengües estrangeres i es deixa llibertat als centres i a les
famílies per a triar quina tercera llengua volen que s'ensenyi? A unes
illes com les nostres, on el turisme és la principal font de riquesa
(per a uns més que per a altres, és clar), on vénen turistes de tot
Europa, on hi ha àrees en què la població visitant alemanya és superior a
l'anglesa, on ara es parla molt d'atreure turisme rus, ¿per què no hi
ha d'haver la possibilitat d'aprendre com a tercera llengua l'alemany,
el rus, el francès o l'italià, per exemple? Tot l'enfocament del decret
està encaminat a sustentar sòlidament la concepció uniformista que tenen
els seus promotors, que no cerquen la riquesa del plurilingüisme, sinó
la instauració del bilingüisme imperialista (espanyol i anglès), amb una
espècie de rèmora que ara per ara no poden eliminar del tot i es veuen
obligats a suportar, el català.
(Article publicat a la secció "La llengua a l'abast" de L'Espira, suplement cultural del "Diari de Balears", el 7 d'abril de 2013.)
