Entre les singularitats de la llengua
catalana dins el món romànic hi ha la de posseir uns elements gramaticals que
poden tenir significat negatiu o no segons el context en què s’usen. Podem dir
“ningú ha vist mai res enlloc”, o “no érem gaires a sopar però no ha quedat
gens de vi”, o “no beuré pus conyac avui”, o “no he trobat cap contable bo per
a l’empresa”, i tots els qui parlin i entenguin bé el català entendran que
aquestes frases tenen un sentit negatiu absolut, respecte de veure, ser,
quedar, beure i trobar. En canvi, canviant-hi el context,
els mateixos elements poden deixar de tenir un valor absolutament negatiu per a
tenir-ne un d’hipotètic o condicionat, que pot ser confirmat o no segons les
circumstàncies: “creus que ningú ha vist mai res enlloc?” (podria ser que
qualcú hagués vist qualque cosa qualque pic a qualque banda, o que no), “no sé
si serem gaires a sopar, però si poguessis dur gens de vi seria més segur que
bastaria” (desconec si serem pocs o molts a sopar, però si duguessis un poc de
vi…), “queda pus conyac?” (encara queda conyac?), “si cerques cap contable bo,
jo en sé un” (si cerques qualque contable bo…) Només en el domini occità –amb
el qual el català comparteix en exclusiva tantes de característiques– trobam un
comportament semblant dels elements corresponents, almanco parcialment:
i a pas degun no hi ha ningú
i a pas res de nòu no hi ha res
de nou
i a degun?
hi ha ningú?
i a res de nòu? hi ha res de nou?[1]
Qu’ac sabi mès n’ac èi pas dit ad
arrés[2] Ho sé, però no ho he dit a ningú
Tots an banderòlas; jo ne n’èi pas
nada[3] Tots
tenen banderoles; jo no en tenc (pas) cap
Soi
anada tà
Pau mès ne m’èi pas crompat arren He anat a Pau però no m’he comprat res
Los pompièrs, arrés non los an
avisats? Els bombers, ningú els ha avisats?
E me’n pòdes balhar nadas? I
me’n pots donar cap?
E vòs arren? – Non ! Ei tot çò que’m
cau[4] I
vols res? – No! Tenc tot allò que em cal.
A la llengua medieval els usos
d’aquests elements lèxics eren encara vacil·lants, més d’uns que d’altres, però
l’ús modern quedà consolidat dins el segle XVI, quan cap s’imposà a null,-a
pertot i a ningun,-a a la major part del domini lingüístic, i tant a
la llengua literària com a la col·loquial es va fer normal vols res?, has
vist ningú?, hi has estat mai?, mira si el trobes enlloc, tens cap queixa? no
sé si hi haurà gens de pa per sopar, etc, sense que això implicàs la
desaparició de les construccions amb els elements netament positius (vols
qualque cosa? has vist qualcú?, etc.). Tanmateix, l’observació dels dos
tipus de construcció permet constatar-hi una diferència d’ús, amb connotacions
semàntiques diferents. Si arribam a una casa que pareix deserta, però no ho
sabem, direm espontàniament a qualcú que ens acompanyi: “Mirem si hi ha ningú”;
però si tenim la impressió d’haver vist o sentit qualque indici de presència
humana, podrem dir –probablement direm– “vejam si en aquell cantó hi ha
qualcú”. És a dir, la diferència d’usar l’element negatiu/hipotètic (ningú)
o l’element positiu (qualcú/algú) en oracions no negatives és la que hi
ha entre un element pragmàticament i semànticament no marcat i un de marcat: el
primer l’usam en una situació significativament neutra: que hi ha ningú?
(ho desconeixem absolutament), hi has estat mai? (ídem), que en queda
cap? (ídem), etc.; el segon l’usam en una situació en què pressuposam una
resposta en un sentit o un altre: que hi ha qualcú? (creiem que sí), tu,
que hi havies estat qualque pic? (creiem que no), que en queda qualcun? (pensam
que sí), etc. Si una persona va a comprar i demana una primera cosa que vol,
serà normal que el venedor li demani vol res més?, després d’haver-li
servit el primer producte; però si, per exemple, va a comprar a una pastisseria
i demana uns quants pastissos diferents, pot ser normal que qui l’atengui li
demani: en vol qualcun altre (més)?, incitant-la a demanar-ne encara
més; en aquest cas qualcun altre té un valor estimulant cap a la voluntat
de qui compra, mentre que si digués en vol cap altre més? o vol res
més? seria una simple pregunta de cortesia, molt neutra, sense
pressuposar-ne la resposta.
Que les expressions amb ningú, res,
mai, etc. interrogatives eren les normals en el català col·loquial,
almenys a Mallorca, permetia sentir, en el castellà postís dels
catalanoparlants, qüestions com “¿que hay nadie?”, “¿quiere nada más?”, “¿has
estado nunca en…?”, etc.,, còpies fidels de les construccions catalanes. Però
aquests darrers temps la truita s’ha girat: ara, en lloc de dir en castellà
“¿quiere nada más?”, diuen en català (?) “vol algo més?”, i si el
parlant és una mica conscient de la llengua per ventura dirà “vol
qualque/alguna cosa més?”, però ja no se’n recorda de la pregunta de sempre.
Fabra, si el jutjam per la seva obra,
sembla que tenia ben clars els usos d’aquests elements, dels quals (excepte de pus,
potser massa dialectal) dóna exemples tant als escrits teòrics (converses,
gramàtiques)[5] com al Diccionari general de la
llengua catalana, on, com a mostra, trobam:
ningú pron. Cap persona. No ha vingut ningú.
Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. ¿Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? …
Que
podem contrastar amb:
algú pron. Alguna persona, una persona qualsevol
indeterminada. Algú t'ho haurà dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri.
Fixau-vos que no posa ¿hi ha algú que…?, tot
i que sí que inclou algú en frase condicional: Si hi ha algú a fora,
digueu-li que entri, una frase que pot correspondre perfectament al context
marcat que he esmentat abans.
A la llengua d’avui en dia, l’algo forma part
ja dels recursos expressius de la població catalanòfona (catanyolòfona?),
i el sentim en boca de parlants de tota condició, des dels més humils i
probablement no alfabetitzats mai en català, fins als més il·lustres, amb
formació universitària en llengua catalana. És sobretot greu i preocupant
sentir-lo constantment en boca de locutors, presentadors i tertulians de ràdio
i televisió. Sembla quasi impossible expulsar-lo de les nostres converses, i
molt especialment en el context del títol d’aquest article, en què no basta
substituir-lo pel corresponent element autòcton primari (alguna/qualque cosa),
sinó que s’ha de recuperar l’expressió genuïna. És a dir, tan fals és vol
algo més? com vol alguna cosa més? Com és inadequada la pregunta Hi
ha algú? difosa sempre i en qualsevol context per TV3, que, per a qui
sempre ha sentit dir que hi ha ningú?, sona a pura i dura còpia del
castellà ¿hay alguien?.
Referències bibliogràfiques:
Corbera
Pou, Jaume: Parlar bé.
Orientacions per a l’ús correcte de la llengua catalana a les Illes Balears. Palma, El Tall, 2002.
Romieu,
Maurice; Bianchi, André: Gramatica
de l’occitan gascon contemporanèu. Pessac, Presses Universitaires de
Bordeaux, 2005.
Salvat,
Josèp: Gramatica occitana.
Tolosa, Privat, 1973.
[2] En occità gascó, arrés es refereix a persones (cat. ‘ningú’) i arren a coses
(cat. ‘res’).
[3] Nat - Nada / Nats - Nadas és equivalent en gascó del
català cap, invariable. (L’origen és el mateix que el castellà nada.)
[4] Els exemples en gascó són de
Romieu-Bianchi 2005, 222-224.
[5] Vegeu el meu article “Vols
res?”/“Hi ha ningú?”, dins Corbera 2002, 141-145.
Publicat a Llengua Nacional, 1er
trimestre del 2024, p. 37-39